Resums d’”El paradís”
Aquí teniu de nou l’article de què heu fet el resum. És per si algun altre navegant fulleja aquesta pàgina i sàpiga què s’hi cou. el-paradis1
Espero veure tots els vostres resums penjats.
Bon cap de setmana!
de tarda 2008
bloc del grup D tarda de Gavà
Subpages
- Anem tancant el paradís?
-
Qui n'ha dit l'última...
Projecte I: història… on història de la llengua Pedro on novetats!! luis pinilla on el sopar de les absències laura V. on el sopar de les absències luis pinilla on el sopar de les absències
Continguts
- Complet
- Comentaris
La història és interessant no perquè expliqui una cadena de fets, sinó per saber qui és cadascú. El que posa de manifest,l’essència de la persona, són les coses importants que li passen al llarg d’una vida. Des del principi dels temps els homes han viscut amb la plena esperança que en un moment passat hagi existit un “paradís” al qual han donat diferents noms. La veritable realitat és que mai no ha existit aquest “lloc meravellós” , però si la necessitat de creure-hi per poder tirar endavant amb el present de cadascú.
El passat és la base de la nostra essència . No es coneix l’èsser humà mitjançant la introspecció , sinó estudiant el que ha fet al llarg de la història.Els humans han tingut la necessitat de creure en un paradís passat i perdut i han creat difrents figures del paradís. N’han utilitzat la nostàlgia per donar sentit a la precarietat del present , creient que si la felicitat ha estat possible en un passat , també és possible mirant endavant.
Ángel.
La història ens ajuda a entendre qui som. Mostra les vivències de totes les societats i el més destacable d’aquestes. La història té en comú que l’ésser humà ha cregut en un paradís i cadascú ha creat el seu propi. Els humans són nostàlgics, ja que el paradís mai ha existit però amb la nostàlgia la felicitat és possible i es deixa de mirar enrere per mirar cap endavant.
L’interès per la història com a mètode per saber qui som, estudiant el que hem fet al llarg de la hi´`oria, demostra que hiha una evolució donat que una sèrie de preocupcions, somnis, actes, que reveln la nostra essència.
Mai hi va haver un paradís terrena, però la nostra nesessitat de donar sentit a la precarietat del present i la inesgotable esperança humana de mirar enrere i mirar ca endavant ho converteix en utopia.
Per conèixer l’essència de l’home hem d’estudiar el que ha fet al llarg de la història. D’aquesta manera, tenim constància que sempre s’ha cregut en algun paradís terrenal, motivat per la necessitat de donar sentit a la nostra felicitat.
La història ens serveix com a mètode per saber qui som. Diferents creences i conductes es repeteixen en totes les societats i ens revelen la nostra essència. Una d´aquestes constants es que l´espècie humana ha cregut en un paradís perdut, representat per diferents imatges al llarg del temps (el jardí d´Edèn, lÁrcàdia…).L´home es, per tant, un ésser nostàlgic que per donar sentit al seu present situa la felicitat lluny en el passat o el futur i la converteix en una utopia que dóna sentit als seus dies.
RESUM : ” EL PARADÍS ”
Utilitza la història com un mètode per saber qui som per conèixer l´esser humà s´ha d´estudiar el que ha fet al larg de la seva història, encara que reconeix que alguns fets es repeteixen com si fos un bucle i aquests revelen la nostra essència adonant-se que l´esser humà ha tingut la necessitat de crear el seu propi paradís i que amb el pas del temps aquest paradís no existeix i li genera tristesa, llavors tenint en compte que la paraula paradís vol dir “jardí envoltat d´un mur” arriba a la conclusió que el paradís seria contar la nostra pròpia història.
Lluís P.
Òscar Mas i Sánchez.
La història és una forma de conéixer l’ésser humà, estudiant els fets passats per buscar explicacions a allò present, tal com s’ha fet des de l’origen de la humanitat.
Els humans sempre han cregut en un paradís, ja sigui a la Bíblia, els mites sumeris i grecs, amb diferentes formes segons el seu orígen.
També els humans són éssers nostàlgics i per trobar la felicitat han de retornar al paradís. El paradís és una utopia, una paraula que ve del persa i que significa “jardí envoltat d’un mur” per tant la història del paradís equivaldria a la història dels jardins.
Resum: “El Paradís”
La història no s’ha d’endentre com una continuació dels fets sinó com un referent que ens condueix al que som; la persona es coneix per les seves actuacions al llarg de la història, tal com fa referència l’autor William Dilthey. Existeixen un conjunt d’aspectes que succeeixen en totes les societats i que són el fonament de la nostra espècie. Aquesta ha pensat sempre de l’existència d’un paradís passat i desconegut. Per a alguns filòsofs hi va haver una època gloriosa però aquesta va passar a una etapa de crisi. La humanitat va idealitzar algunes figures del paradís. Ens sorgeix un sentiment de nostàlgia, d’allò que ja no tenim; un exemple, la inexistència del paradís terrenal. La selva és l’origen de la nostra història. En algun moment, els humans deixen de fixar-se en el seu passat per preocupar-se pel seu futur. Si definim el mot paradís com : “jardí envoltat d’un mur” i volem parlar de la seva història, llavors haurem de tenir present la història dels jardins.
EL PARADÍS
Per conèixer l’ésser humà s’ha d’estudiar el que ha fet al llarg de la història; els humans sempre han tingut necessitat d’inventar llenguatges per explicar tot allò que ens envolta. Una de les constants històriques és l’existència d’un paradís passat i perdut.És la imaginació humana la que ha creat les diferents figures de paradís. Aquesta insistència demostra que som éssers nostàlgics sentim nostàlgia per retornar a un lloc que mai ha existit, una mostra més de la necessitar de donar sentit a la precarietat del present i del pervenir, portant el paradís a la categoria d’utopia, quan el seu significat és tan senzill com jardí.
EL PARADíS
Per saber qui som, l’ésser humà compta amb allò que ha fet al llarg de la història. L’essència de l’home es veu en les preocupacions, interessos, somnis, tot plegat inquietuts comuns a totes les societats al llarg de la història, com també és la creença de l’existència d’un paradís passat i perdut. Per alimentar el dia a dia, les societats intenten aconseguir aquest paradís, generalment utòpic, cosa que els dóna força per aconseguir la felicitat.
YOLANDA GARCÍA 11 de febrer de 2009
EL PARADÍS
La història interessa com un aspecte per saber qui som, ja que alguns aspectes del comportament humà es repeteixen al llarg de la història, fet que fa que ens digui com són. L’ésser humà sempre ha imaginat un paradís on hi havia felicitat i el record d’això, aquesta nostàlgia, en els moments de dificultats pels que passa l’ésser humà el fa ser optimista.
Valoració de l’Eva Chaparro
- Crec que no conté totes les idees principals.
- La interpretació de les idees que ha esmentat és correcta.
- No ha inclòs opinio personal ni idees rellevants.
- No sobrepasa les 100 paraules n’ha escrit 39.
- Crec que el resum ha sigut una mica curt però que la idea principal la ha sabut agafar.
- El lèxic és precís.
Bon cap de setmana
Valoració a Cristina Cèliz.
El resum conté molt bé totes les idees principals del text i sense sobrepassar les 100 paraules.
L’ha sabut interpretar i les idees estan ben lligades.
No inclou opinions personals, però sí posa exemples irrellevants entre parèntesis.
El lèxic és correct encara que reprodueix frases del text.
Bon cap de setmana a tothom.
ups…..volia dir correcte, m’he menjat una lletra!!!
perdoneu.
Valoració del resum de l’Anna Becerra.
1) Trobo que és un text excessivament resumit, ja que descarta o no desenvolupa amb exactitut totes les idees principals. Per exemple, sense anar-nos-en més lluny, no lliga la idea de què els humans s’interessen per tots els àmbits q puguin tenir novetats, ja sigui els llenguatges, com la pintura, religió … Pot ser que en comptes d’expressar aquesta idea, seria millor enfocar el fet que l’espècie es fonamenta amb els desitjos de superació e innovació en tots els àmbits.
2) De forma general, crec que interpreta molt bé les idees, encara que no coincideixo amb ella a l’hora de triar les idees principals del text.
3) M’assembla que no ha fet cap incís d’opinió personal, s’ha basat en la rèplica del text.
4) D’exemples, no ha expressat cap. Pel que fa a idees irrellevants, potser podia haver triat altres que fossin més representatives.
5) Anna ha fet el resum reproduint massa frases del text, les paraules són les mateixes o ha canviat per alguna principal o derivada.
Aproximadament té unes noranta-cinc paraules, més o menys.
6) Trobo que ha lligat molt bé les idees de cada un dels tres paràgrafs.
7) El lèxic és precís ja que ha utilitzat molts mots obtinguts del text.
Personalment, m’agradaria poder fer resums tan breus i ben expressats com el d’Ella.
Com no tenia molt clar on l’havia de penjar, (jo creia que era a l’altre pàgina) el penjo als dos llocs.
Valoració del text de la Luisa Guerrero.
Em sembla correcte el resum perquè expressa les idees principals del text, es breu, és un text lligat, no es una còpia del text original i es objectiu, però vull fer l’observació del fet que posar entre cometes “lloc meravellós” pot semblar que sigui una opinió o paraules literals del tex tot i que jo no les hi he trobades.
La història no és una successió de fets, sinó una manera de saber qui som. L’essència humana es mostra en una sèrie d’actes, somnis i interessos que els humans sempre han inventat. La humanitat des de sempre ha cregut en el paradís. Som éssers plens d’una nostàlgia que ve de la necessitat de donar un sentit al present, posant lluny la felicitat per transformar el paradís en una promesa celestial. La paraula paradís ve del persa i significa “jardí envoltat d’un mur”. Per fer la història del paradís, s’hauria de fer una història dels jardins.
Per conèixer l’esser humà s’ha d’estudiar ellò que ha fet al llarg de la seva història. L’home és una mescla de naturales i cultura, de biologia i història. Hi ha la constant històrica en l’esser humà de creure que existeix un paradís passa i perdut. Això ha passat a totes les cultures.
Per tal de donar sentit a la vida l’espècie humana deixa de mirar enrera per mirar cap al devant. La nostàlgia és optimista. L’eperança mai no es perd. L’enyorança del paradís dóna força a l’ànima de l’home.
Per saber qui som hem de conèixer primer el que hem fet al llarg de la història, ja que hi ha una sèrie d’actes, creences i preocupacions que sempre es repeteixen. L’espècie humana ha tingut sempre la necessitat de creure en un paradís, creant-ne diferents figures. L’ésser humà es un ésser nostàlgic, nostàlgia del present i del futur que ens ha fet progressar, corregint els errors del passat i mirant sempre cap endavant per millorar.
Sóc Merche, sisplau algú em pot dir quin resum haig de valorar. No trobo el lloc on ho posa.
Gràcies
Hola Merche i a qui pugui interessar,
A mi m´ha costat uan estona perquè sembla que la pàgina Valoració dels Resum hagi desaparegut. Però ves-te´n a la columna de la dreta a la página d´inici on diu “QUI N´HA DIT L´ULTIMA” i clica el link sobre el comentari meu o de la LLuisa i t´hi portarà.
Això és el que en Jaume va escriure
Aneu a la pàgina “Resums d’El paradís“. Heu de valorar el resum que tingueu sota el vostre.
Què n’heu de valorar?
Conté totes les idees principals?
Interpreta bé les idees?
Ha inclòs opinions personal?
Ha inclòs exemples ni idees irrellevants?
Reprodueix frases del text? Sobrepassa les 100 paraules?
Tant les frases com les diferents parts del text estan ben relacionades?
Utilitza un lèxic precís: no hi ha paraules massa genèriques?
Espere que us serveixi…
Fins demà
Valoració del resum de Ana Ortiz.
1-Conté les idees principals.
2-Les idees estan ben interpretades i no són repetitives.
3-No ha inclós opinions personals.
4-No, ja que ha captat molt bé les idees i las ha resumit de manera correcta en un text breu.
5-No, ha resumit sens utilitzar frases del text.
6-Si, estan ben relacionades , és un resum coherent.
7-El lèxic és precís i adequat al text.