La meva presentació
Em dic Jaume. Sóc el vostre professor. Vaig néixer a Calella i visc a Begues. el f Sóc casat i tinc un fill i una filla, Guillem i Berta. Sóc ateu i, tot i que sóc d’esquerres, cada vegada em deceben més els partits i els polítics. El meu desig és que us pugi ajudar a assolir els objectius que us heu fixat, divertint-vos. No tolero la prepotència ni la pedanteria. Sóc bastant nerviós, observador i impulsiu.
M’ha costat moooolt enregistrar-me!!!!.
Sóc Mª Carme tinc 34 anys sempre he viscut a Castelldefels fins que em vaig casar,i varem anar a viure a Viladecans. Tinc un fill de 28 mesos. El meu punt feble es la inseguretat , normalment dubto molt al prendre decisions. Voldria que amb aquest curs trobés la suficient confiança per comunicar-me ( parlar i escriure) en català . Sigui com sigui serà molt profitós .
No sabia si avisar. És una mica embolicat, però té prou recursos que segur que valdrà la pena. Ja has vist que és una eina de comunicació i et fa ser prou decidit.
Hola sóc la Isabel , visc a Sant Boi , estica casada i tinc una filla que es diu Maria i estic esperant un altre que es dirà Anna.Un dels meus defectes es la impulsivitat y sóc una persona molt cabuda.He decidit fer el curs de català per que al meu treball tinc que parlar i escriure en catlà i ho se fer gairebè.Un salut a tots.
La tossuderia a vegades pot ser una qualitat. Com hagués avançat la humanitat si no és per la tossuderia i la impulsivitat dels genis?
Hola, sóc la Merche, vaig néixer a Barcelona l’any 1969, però sempre he viscut a Sant Boi. Sóc casada i tinc dues filles, la Marina i la Marta, de sis i set anys. Vaig començar a estudiar català fa molts anys, primer em vaig treure el Nivel A , després el B i l’any passat el C. Mai vaig pensar que ho aconseguiria. Sóc una persona amb molta voluntat, encara que a vegades sóc una mica insegura. El que m’agradaria aconseguir amb aquest curs es pensar en català i no haver de traduir quan hi parlo. No sé si això és possible.
fins demà
Merche, temps al temps…
Hola,
Aquesta és la sisena vegada que intento fer la meva presentació.
Primer de tot com ja heu pogut veure, les màquines i jo no som amics… “tot el que estigui endollat és cosa del dimoni”…jejeje
Ens veiem el proper dia.
Hòstia, m´ha funcionat…
Hola a t@ts!! El meu nom és Laura. En breu, en faré 33 anys, passa el temps volant i ni te n’adones. Visc i treballo a Viladecans. M’agrada APRENDRE, sigui el que sigui, no deixo mai de formar-me, perquè és el nostre futur. Aquest any passat, vaig combinar el darrer curs de la llicenciatura de Ciències del Treball amb el treball, va ser dur, però tot sacrifici té la seva recompensa. Pot semblar estrany, però gaudeixo treballant, treballo, amb el que m’agrada, en el departament de personal d’una empresa pública, on es requereix parlar i escriure correctament el català.
No estic casada, i no crec en el matrimoni. Jo no sóc atea, sóc agnòstica, no crec en res, no hi ha res en què creure. M’agrada fer esport, practico l’aquafitness, nedo, i en les ocasions en què m’és possible vaig al gimnàs. La ment i el cos, han d’estar actius i sans. De política, millor no en parlar, tots són iguals amb diferents cares, encara que me’n faig més amb els d’esquerres. Ara per ara no tinc fills, però en un futur m’agradaria tenir-ne. De moment, no tinc una hipoteca, però si tot va bé, aquest any caurà una. Crec que la salut, la felicitat, la família i la llibertat són fonamentals per tenir una vida plena.
Aquesta sóc jo, un plaer coincidir amb vosaltres.