carta al director 2
Llegiu la carta que us toqui i escriviu un comentari responent les preguntes següents:
QÜESTIONARI DE REVISIÓ
1) El text és adequat?
2) Segueix l’esquema inicial?
3) Cada paràgraf tracta d’un aspecte distint?
4) Descriu breument quina sensació has tingut després de llegir el text.
5) Quina opinió té el teu company o companya del tema?
6) Quins són els arguments amb què justifica aquesta opinió?
7) Hi estàs d’acord? Per què?
8) Què li proposes que millori del text?
Com ho valorareu?
Cadascú valorarà el text que té a sota del seu. Així,
Anna B. valora la del Carlos; Carlos, la de l’Adolfo; Adolfo, la de la Lluïsa; Lluïsa, la de la Laura: Laura, la de l’Àngel (que va amb el meu nom); Àngel, la de l’Anna B.
Termini
6 de gener
Espero atentament poder llegir en aquesta pàgina els comentaris que feu dels textos dels companys.
Per cert, ja heu escrit la vostra carta als Reis?
1) Em sembla més un article d’opinio que no pas una carta al director.
2) Costa de trobar un esquema dins del text, tot i així, sí que incorpora les idees de l’esquema.
3) No n’hi han paràgrafs.
4) El d’haver obtingut una conclusió sobre una opinió personal.
5) Que és un problema per el qual no es fa prou per solucionar-lo.
6) L’argument es justifica a través del problema social que l’origina: la desigualtat, la falta d’empenta per denunciar i la falta d’efectivitat tant judicial com legislativa.
7) Si. Perquè és una realitat, el que no m’agrada és que ara és el tema de moda, sembla que ara toca parlar d’això exhaustivament, cosa que farà que un dia deixi d’estar de moda, però el problema encara hi serà; de la mateixa manera que encara hi ha fam al món ( tema que també es posa de moda en Nadal ).
8) Que estigui més esquematitzat i que quedi una mica més clar quiés qui escriu i perquè.
Adolfo, gràcies. Per què et sembla més un article d’opinió que no pas una carta al director?
Si és un text sense paràgraf, potser cal proposar a la teva companya que també ha de millorar l’organització del text.
1) Crec que la carta que ha escrit la Laura és un text adequat i m’ha agradat molt perquè estic segura que no deixaria indiferent a cap lector del diari.
2) i 3) Segueix l’esquema inicial que vam veure a classe i efectivament cada paràgraf respon a un aspecte diferent: respon a un “perquè” escriu la carta, diu qui és, que en pensa i perquè ho pensa i finalitza amb una conclusió.
4) La sensació que m’ha produït llegir-la és que, en relació amb les entitats bancàries, tots estem en una situació de greu indefensió. Per què? Doncs, perquè en aquesta societat moderna que vivim, els bancs són molt més presents a la nostra vida quotidiana del que ens imaginem. I si no pensem una mica: com cobrem la nòmina cada mes?, com paguem el col.legi dels nostres fills o el rebut de la llum?, com fem per cambiar-nos de pis o de cotxe?, etc. A la nostra societat és impossible viure sense els bancs i això ens origina una dependència d’aquests tipus de serveis. Si els agents que conformen aquests instruments s’aprofiten de la nostra dependència, ens creen una absoluta indefensió.
5)La Laura amb la seva carta manifesta que està farta, preocupada e indignada amb la situació de monopoli que tenen les entitats bancàries.
6)El principal argument que fa servir és el fet que els bancs , que han gaudit durant molts anys d’una època de bonança econòmica i de superàvit, haurien de ser capaços d’ afrontar la situació de crisi que pateix el país actualment i no repercutir-la en els seus clients (tots nosaltres). També fa referència a la falta d’ efectivitat de l’intervencionisme de l’Estat.
7)Estic totalment d’acord amb el que diu la Laura, i , sobretot penso, que és “el súmmum del súmmums” que l’Estat hagi d’ajudar actualment amb milers de milions d’euros als bancs en lloc d’ajudar al ciutadà o al treballador perquè pugui treure endavant la seva família o el seu petit negoci.
8)Només faria una proposta en aquesta carta: posar-li un títol concret en relació al tema que s’està tractant.
Voldria felicitar a la Laura perquè sap “enganxar” al lector amb la forma de redactar les seves opinions.
Jo també espero que us portin força regals els reis però per això no oblideu que heu d’anar a dormir ben d’hora! Feliç 2009!
1) Crec que el text és adequat, té una dimensió bastant bona per publicar-la en la secció de cartes al director.
2)Segueix l’esquema inicial, fent-se les preguntes adequades, només penso que hauria d’haver fet una pinzellada sobre qui és ell, suposem que és un ciutadà hipotecat i sensible amb l’economia.
3)Sí cada paràgraf parla d’aspectes distints.
4)La meva sensació ha estat de preocupació davant de la situació econòmica actual i a més diuen que l’any 2009 encara serà pitjor.
Els estats hauran d’injectar més diners als bancs? Quina serà la fòrmula per ajudar als ciutadans que tenim hipoteques?
5) i 6)Pensa que els bancs i les caixes durant els anys de bonança econòmica han guanyat molts diners i que ara quan el sistema comença a debilitar-se demanen als estats diners per poder sobreviure, però continuen sense repercutir aquests ajuts en els seus clients.
Al final de la seva carta demana la major intervenció de l’Estat en el sistema bancari per fer una regulació del mercat.
7)Davant de la seva carta és fàcil estar d’acord, perquè tots sabem la gran quantitat de guanys que han tingut les entitats financeres durant els últims anys i també coneixem amb quina facilitat donaven les hipoteques i en canvi ara no tenen problemes perdeixar la gent al carrer i alhora demanar ajusts a l’Estat.
8)En el seu text mancaria el títol, podria ser alguna frase contundent per cridar l’atenció del lector.
Espero que l’any 2009 hagi començat bé, i avui a veure la cavalcada i a dormir molt d’hora. Bons Reis!
Gràcies, Anna! Em sembla molt bé la teva valoració. Tot i que ha tingut present que en cada paràgraf s’ha de tractar d’un aspecte distint, cal demanar-li com s’organitza un paràgraf, no?
M. Lluïsa, gràcies per la teva valoració. En pot estar ben satisfeta la Laura. Crec que li has suggerit noves idees i estic d’acord amb el teu suggeriment.
Bona nit de Reis!
Bona nit de reis!!!
Quina por seré el primer en valorar la carta de l’Adolfo sobre la imparcialitat dels mitjans de comunicació:
1-2.) El text és adequat degut a que respón als sis blocs en que deu estructurar-se una carta formal, el que vol dir que l’estructura és correcte .
Aquests sis blocs són els següents: el per què del tema escollit, qui és la persona que escriu, què en pensa aquesta persona del tema expossat, els motius en que fonamenta aquests pensaments i una conclussió final en que arriba a una possible solución al tema plantejat.
3.) Al començament com podem veure al primer parágraf és desenvolupa el motiu de l’escrit (les diverses noticies difosés sense ser contrastades), però del segon al cinqué paragrafs potser que és barregin diversos aspectes ja que en tots quatre paragrafs és fa una descripció del que pensa sobre aquest fet i el perque d’aquests pensaments (…la falta d’objectivitat de les noticies envers les forces i cossos de seguretat provoquen la perdua de confiança de la ciutadania…/… la manca de l’imparcialitat dels mitjans de comunicació donada per l’afany comercial i els interesos politics i ideològics…) i al sisé parágraf podem observar a la conclusió que arriba sobre aquest tema que no és altre que com a professional del sector de la seguretat publica i com a ciutadà és sent privat del seu dret a l’informació veraç i objectiva.
4-7.) La sensació que he tingut sobre aquest tema és que estic totalment d’acord amb els fets expossats i tant els pensaments com la conclusió final és compartida i hem sento tant indignat o més que el propi autor; és més quant més hi penso en aquest tema més sensació d’impotència i coratge en tinc. Tanmateix he de dir que en aquest escrit sóc una part afectada i tot i que la meva opinió crec que com la de l’Adolfo és plena de raons i arguments sólids estic obert a escoltar d’altres.
5.) L’opinió que ens fa palesa l’Adolfo sobre aquest tema és el poder de manipulació dels mitjans de comunicació amb l’únic fi d’aconseguir un major número de vendes o afavorir algus interessos polítics o ideològics renunciant als principis amb que aquets van ser creats que són la veracitat i la imparcialitat.
També ens fa saber el gran perjudici que això esta causant a la societat destruïnt l’imatge i la confiança d’un dels pilars bàsics d’aquesta que no són altres que les forces i cossos de seguretat les quals són les encarregades de vetllar i garantir els drets i deures dels ciutadans.
6.) L’argumet més contundent és la violació de la pressumpció d’inocència dels agents de l’autoritat en casos que es troven sub judice és a dir que encara no s’ha realitzat cap judici, condemnant a persones públicament, de manera que si finalment es demostra l’innocencia d’aquestes el mal ja està fet deixant sempre una ombra de dubte sobre aquest colectiu.
8.) Per millorar jo diria que intentar no barrejar el que en pensa sobre el tema amb els motius d’aquests pensaments intentant que aquests es trovin en paragrafs diferents aconseguint així una estructura més ordenada tot i que és fa difícil esposar un pensament sense tot seguit esposar el perquè ja que sembla una redacció més freda.
També i tinc dubtes de si aquí l’errat no sóc jo és que a la carta no hi apareix al començament qui és la persona que adreça aquesta carta ni a qui va dirigida.
P. D. Algunes de les errades ortografiques en aquest text són culpa del Word ja que automáticament hem corregeix en castellà i no puc passar-ho al català (maleït programa).
BON ANY 2009 A TOTS I TOTES I QUE ENS PORTIN MOLTS REGALS QUE HEM SIGUT MOLT BONA CANALLA!
1-Trobo que és un text adequat, breu i concís. Directe al gra.
2-Si, el segueix punt per punt.
3-Si, cada paràgraf tracta d’un aspecte diferent.En el penúltim costa una mica diferenciar el “què en penso” del “per què”, però llegint-lo amb detall de seguida es diferencia.
4-Penso que la persona que escriu aquesta carta , és una persona sensibilitzada amb el problema i a la vegada informada al respecte, ja que té molt clar a on radica la qüestió i com es pot sol.lucionar per evitar tràgiques conseqüències .Aixó ho sap transmetre al que llegèix la carta.
5-La opinió que té la meva companya ,és que la violència de gènere és un problema pendent , que les víctimes pateixen manca d’informació i que la justícia no té mitjans per solucionar-lo.
6-És un problema greu de la societat.
-Les mesures legals no són efectives.
-Manca informació envers les víctimes d’aquest tipus de violència.
-Manca millorar la justícia com a part de la solució.
7-Hi estic d’acord, ja que no hi han mitjans humans ni econòmics per cobrir les necessitats que genera aquest problema.
Les dones maltractades en molts casos no tenen informació degut al seu nivel cultural, econòmic,procedència, raça religió,etc.
8-Una mica més d’extensió i d’argumentació, ja que és un tema tristement conegut i amb difícil sol.lució sense implicació de to
Ma. Lluïsa, moltes gràcies, prenc nota ! .
Per la propera vegada poso títol, me’n vaig descuidar.
A mi em sembla que el tipus de text és correcte.
És tracta d’un escrit sobre un tema i sobre l’opinió de l’Àngel, amb la finalitat de ser llegit per una multitud.
Jo trobo que SÍ segueix les pautes per tal de redactar una carta al director.
Des del meu punt de vista, els paràgrafs estan ben diferenciats.
Inicia l’escrit amb el motiu perquè l’escriu. En el següent, s’identifica. Tot seguit, explica les idees i després les desenvolupa i en darrer les conclou.
La meva sensació, pel que fa a la redacció del text, crec que l’Àngel podria treure més suc a aquest tema, em refereixo a desenvolupar-lo més, és un tema molt problemàtic i actual i es pot enraonar més.
Per altra banda, encara que em resulti breu, expressa les seves idees correctament, i així no embolica la troca al lector.
Pel que fa a l’opinió no m’ha quedat del tot molt clara, perquè a excepció del paràgraf d’identificació, la resta els redacta en tercera persona i no he trobat un: “jo penso, jo crec, a mi m’assembla”, per això no puc posar la mà al foc sobre la seva opinió. De totes maneres, sospito, que en el darrer paràgraf, per tancar el text, explica que la problemàtica no és pas de la inseguretat que poden produir els immigrants, sinó el fet que la societat ha d’integrar-los, ha de considerar als immigrants, no com a estrangers, sinó com a uns ciutadans més, amb els seus drets i deures.
Dels arguments podem dir, que el fet de tractar-se d’un país que ha tingut molta immigració, ha comportat que es barregessin diverses cultures, idiomes i costums, i tothom no ha sabut acceptar-los i conviure l’un amb l’altre.
La meva opinió sobre aquest tema, és que, SÍ estic d’acord amb el que comenta l’Àngel. És cert, que com a persones civilitzades que som hem d’aprendre a conviure les unes amb les altres, i hem d’ajudar-nos en els pitjors moments, i ser comprensius amb les persones que han de deixar la seva terra, la seva família, els seus costums, el seu idioma, …, per tal de guanyar-se la vida en un país desconegut per a ells, jo crec que això és molt dur i s’ha de ser molt valent i estar molt desesperat per fer-ho, no ens oblidem que els espanyols també ens vam anar a Europa (Alemanya, Franca, …) o a Sud Amèrica (Argentina, per exemple) a buscar feina.
Però també he de dir, que els immigrants no han de cometre delictes( per no trobar feina i patir fam), ni fer imposar la seva religió, ni els seus costums ( algunes prehistòriques: la dóna té drets i deures, NO només deures). Aprofito per fer conèixer que el sabó fa molts anys que es va inventar ;).
Crec que el millor es trobar una situació intermitja on puguem viure els uns amb els altres.
La meva proposta seria enriquir més la redacció del text amb més idees i desenvolupar-les, que estic ben segura que l’Àngel ens podria delectar gratament.
Gràcies Àngel.
Companys/es, li he agafat gust al tema i he pensat que podríem suggerir al Jaume CREAR UN BLOQ DE DEBAT, què us assembla?
Podríem triar entre tots el tema a classe o que ho triés en Jaume i després, qui pogués i volgués ( no ens ha de suposar una obligació, sinó una diversió, un entreteniment) , que digués la seva en el blog, sempre respectant les idees dels altres companys/es. En Jaume, ens podria fer de moderador. Trobeu que és una bona idea?
Així podríem practicar més el català escrit i intentar evitar fer faltes d’ortografia o de redacció.
SÍ ja sé què direu, que amb la feinada que ja tenim, no cal que ens busquem més.
Sí, d’acord, teniu raó. Però no ens hem d’oblidar el per què ens trobem aquí, a més d’aconseguir el certificat del Nivell D de Català, la finalitat és treure-li el màxim de suc al Jaume per aprendre el màxim de català i posar-lo en pràctica en el nostre dia a dia, ja sigui en el treball com amb la família o amics.
Si us plau, us agrairia que diguéssiu la vostra, i si finalment us assembla bé, podríem posar en marxa aquesta proposta.
Bon Any 2009, us desitjo el millor !!
Carlos, em sap greu que llegeixis tan avall la valoració del teu comentari. em sembla molt bé la teva valoració. encara que pertanyis al col·lectiu afectat, crec que l’Adolfo ha aconseguit que t’hi sentis implicat i, vés a saber, demà pot escriure’n una altra per donar-li suport. No són deures, eh!!! Penso que sí que podem controlar l’emoció a l’hora d’expressar-nos. Ens pot indignar algun tema i per això escrivim argumentacions, però volem que més gent ens doni suport; per tant, aquest public a qui ens adrecem ens ha d’entendre els nostre arguments, no les nostres emocions. No sé si m’he sabut expressar prou bé.
Pel que fa al dubte de si vas errat, crec que l’Adolfo t’ho pot aclarir.
Moltes gràcies, Carlos!
Àngel, veus que com has aconseguit penjar la valoració. No entenc per què et surt “el meu careto”? És el preu pel cop de mà! Gràcies, per la teva valoració.
Ara, cal que comentem algunes observacions. Cal que l’Anna revisi el fragment que cal rellegir per entendre’l, no? Si hem de tornar a rellegir això significa que aquest fragment cal millorar-ne la redacció.
També coincideixo que el text és molt breu, però com ha comentat algú, si és molt extens, segur que no ens la publiquen. No sé què en pensa l’Anna?
Moltes gràcies, Àngel.
Laura, hi estic d’acord. Em sembla molt bona carta, però tens raó que no queda prou clara quina és la seva opinió. Són les dades oficials les que provoquen que identifiquem deliqüència amb immigració. Espero que en prengui nota de les teves observacions.
Aprofito l’avinentesa que no em sembla gens malament la teva idea d’habilitar un espai per discussió. A veure què en diu la resta?
Hola , bona nit!
A mi em sembla una proposta força interessant la de la Laura. És alucinant compartir les diferents opinions de tots vosaltres davant d’un mateix tema, sempre amb respecte , es clar. I el Jaume de moderador estaria molt bé…..però ja m’agrada molt el que fa i és que de vegades el també diu la seva opinió i fa que el “profe” sigui molt proper a tots nosaltres. Gràcies Jaume.
Jo us volia fer a tots un regal de reis. És un compte que vaig llegir una vegada i em va agradar molt. Espero que també us agradi a vosaltres!
CONTE
Un dia vaig contractar a un fuster perquè m’ajudés a reparar la tanca del meu xalet. Ambdós vam estar treballant sense descans durant tota el matí fins que la seva serra elèctrica es va espatllar. Vam perdre una hora de treball intentant arreglar-la, i , a sobre, no vam poder continuar. Quan el fuster es va muntar en la seva vella camioneta, aquesta no arrencava i em vaig oferir a dur-lo a la seva casa. De camí, ambdós vam anar en silenci i, quan vam arribar, em va convidar a entrar en la seva llar i conèixer a la seva família. Jo vaig acceptar. Al dirigir-nos a la porta d’entrada, es va detenir breument enfront d’un petit arbre i va tocar les branques amb les dues mans. Quan es va obrir la porta de la seva casa, semblava que el rostre del fuster s’havia transformat: la bronzejada cara plena d’arrugues i preocupacions havia canviat i ara només lluia un gran somriure. Va abraçar als seus dos fills petits i li va fer un petó a la seva esposa. Llavors em va presentar a la seva família. Després de xerrar durant una estona tots, em va acompanyar fins al meu cotxe. Quan vam passar prop de l’arbre vaig sentir una gran curiositat i li vaig preguntar sobre el que li havia vist fer abans d’entrar en la seva casa. Ell va contestar:?Aquest és l’arbre dels problemes. Sé que no puc evitar tenir conflictes en el treball, però una cosa és segura: no pertanyen ni a la meva esposa ni als meus fills. Així, que simplement, els penjo de l’arbre, els deixo fora, quan retorn a casa cada nit. Després, al matí, els recullo altra vegada. El divertit és-va prosseguir somrient-que quan surto a recuperar-los no hi ha tants com els quals recordo haver penjat la nit anterior.
Bona nit!
Bona nit!
Ja se que no és el lloc però els Reis m’han deixat això per vosaltres i no tinc espai a casa desitjo que us agradi:
http://es.youtube.com/watch?v=rPLCaAu_H2U
http://www.ffk-wilkinson.com
http://www.cadenadeoptimismo.org
(En aquest ultim enllaç us haurieu de ficar a la pestanya que diu LA ULTIMA LECCIÓN DE RANDY PAUSCH heu de clicar a sota on posa Randy Pausch i després on posa LA CONFERENCIA COMPLETA.)
Perdoneu, perquè he escrit “compte”, en lloc de “conte” la primera vegada.
Gràcies
Lluïsa,
dóna-li les gràcies als Reis de part meva. Un conte molt bonic i un bon regal. us esteu passant molt!!!
Carlos, no m’estranya que no et càpiga a casa… M’ha agradat moltíssim els Hoyt. A veure què en pensa el triatló de la classe….
Al joc no m’hi han deixat jugar perquè he hagut de confessar que sóc de match 3, és a dir, de Gillette. Pel que fa a la cadena, no trobo la pestanya que dius.
Molt generosos aquests Reis, no?
Hola Jaume!
Al segon video no has de saltar el trailer el regal precisament es el trailer no el joc ja veuras com riuras una estona!
Per accedir al tercer regal que jo crec que es molt valuós quan entres a la pagina aqui si pots saltarte la introducció i a sota pots veure una pestanya en que diu LA ULTIMA LECCIÓN DE RANDY PAUSCH has de clicar i t’apareix un llibre que sobre i has de clicar a la plana del llibre on hi posa LA ULTIMA LECCIÓN pases a una altre plana del llibre on hi apareix RANDY PAUSCH has de clicar a sobre del nom i et porta a una altre plana del llibre on pots veure que hi posa LA CONFERENCIA COMPLETA i llavors pots veure una lliço de vida molt estimulant.
Pot semblar complicat però us aseguro que paga la pena.
Desitjo que molts més companys/es obriu aquests regals i ja hem direu el que.
Una abraçada a tots/es!
M. Lluïsa, gràcies pel teu conte, m’agradat molt.
És aplicable a l’àmbit familiar i als amics i, fins i tot, en el món laboral, si algun dia arribo a ser Directora de RR.HH l’explicaré als meus col·laboradors.
Hola Jaume !
El text de l’Eva em sembla força correcte en general. Segueix l’esquema acuradament tot i que hi ha un canvi de paràgraf que no hi toca perquè canvia de línia quan encara parla del mateix tema. Però que consti que només és la meva opinió, potser vaig errat!
La sensació que m’ha quedat és la d’una persona preocupada pel comportament del jovent i l’educació dels seus fills, cosa que argumenta amb explicacions de fets com ara l’enfrontament a les autoritats i justifica amb les actituds dels pares essent massa permissius amb els seus fills.
Estic molt d’acord amb l’escrit de l’Eva i la veritat és que poca cosa hi canviaría o afegiría.
Per cert, en un altre ordre de coses…. he hagut d’escriure quatre cops el mateix comentari ja que cada cop que canviava de pàgina se m’esborrava el text. I no vegis com m’emprenya això!!! Potser no ho faig servir bé el blog.Si en saps la causa t’agraïria que me la diguessis per la proprera vegada que hagi d’escriure quelcom.
Pedro, crec que pot estar prou contenta l’Eva amb la teva valoració. Jo també he notat algun canvi d’orientació. Semblava que d’entrada anava a atacar l’escola i al final la defensa. No sé què en pensa l’autora? De totes maneres, moltes gràcies, Pedro.
Pel que fa al teu dubte. Internet té aquestes coses. El que et recomano és que el text l’escrigui en Word o en un altre programa de processador de text i que al final el copiïs i l’enganxis al bloc. T’estalvies aquests disgustos. Ara, no és tan còmode.
Fins la setmana vinent!
1)El text utilitzat és adequat, formal i concís.
2)Crec que manca el títol i el remitent a dins de la carta, i que la salutació no és del tot correcte.
Apreciat Senyor…Sembla massa general, dirigida a qualsevol lector. Seria correcte si abans hagués fet referència al destinatari (director del diari).
La resta de la carta sí segueix l’esquema inicial treballat a classe.
3)Al segon paràgraf el Pedro es presenta com a pare preocupat i també planteja la tesi.
Crec que són aspectes diferents que haurien d’anar separats amb un punt i a part.
4)Després de llegir el text he tingut la sensació que molts pares pateixen per l’educació dels seus fills i són conscients que alguna cosa està fallant.
5)Comparteixo la seva opinió pel que fa el detriment del comportament i valors dels joves d´avui dia.
6-7) M’ha agradat la manera d´argumentar del Pedro, fent preguntes obertes, que fan reflexionar més al lector i és força original.
Estic d’acord amb la seva argumentació.
8)En general, la carta està prou bé i només corregiria lo anteriorment esmentat.
Potser teniu raó i genera confusió la frase “és preocupant el plantejament de l’educació a les escoles”. Podria quedar millor canviant-la per “és preocupant l’actitud de pares i alumnes a les escoles”.
Eva, em sembla molt bona idea. No m’havia fixat que tots dos havíeu escrit el mateix tema. Això de mirar a altes hores de la nit el bloc afecta…
Eva, coincideixo amb tu que el recurs d’anar deixant preguntes implica molt el lector. Ara no m’ha quedat clar si ho escriu el Pedro com a observador o bé com a pare implicat… Què hi dius, Pedro?
Hola a tots. La meva intenció era la d’espressar la queixa d’un pare preocupat. Potser no ha estat així del tot. En la redacció final ho enfocaré d’una altra manera. Si que has filat prim, Eva. Espera…. que en faré una nova valoració de la teva carta amb el ganivet a la mà….És conya! Gràcies per la teva crítica.
Pedro, no cal que l’enfoquis d’una altra manera. Només et plantejàvem, tant l’Eva com jo, que no queda prou clar el teu punt de vista. Si fas l’escrit com a ciutadà o com a pare. Si és aquest el problema, només cal que revisis quina persona utilitzes en les formes verbal: la 3a persona plural, si és que ets un ciutadà molest , o potser de patir, l’actitud del jovent; o bé com a pare, la 1a personal plural.
Rebut. Ja ho he comprés. Rectificació en marxa…
1) Penso que el text de L’Ana és adequat.
2)No segueix al peu de la lletra l’esquema , en l’ordre, però si que és poden visualitzar el diferents punts.
3)Potser no queda massa diferenciat el què penso? i el per què?
4)Explica la situació social i econòmica actual però molt abreujada sense enraonar massa.
5) L’opinió de l’Ana és que vol una solució aviat i que està farta de que com a ciutadana hipotecada li prenguin el pel.
6-7) Els arguments que utilitza són que les entitats bancàries que sempre han tret rendiment a costa dels ciutadans, en situació de crisis econòmica tinguem que ser a sobre els que solucionem el problema mitjançant els diners destinats al pagament de impostos.
Estic totalment d’acord amb el que vol expressar.
8)Argumentar i desenvolupar una mica més les qüestions fonamentals del problema, i que és el que pensa que i com s´hauria de modificar , millorar o intentar solucionar el problema .
M. Carmen,
Gràcies per la valoració. Estic completament d’acord. Tot i que el tema ens pertoca a la majoria dels humans, és una mica complicat entrar en matèria si no ets un especialista en economia. Ara tens raó que és molt breu i potser caldria desenvolupar sense perdre el punt de vista de ciutadana afectada pel banc. Cal que no es vegi com un rampell perquè estic fent números i no arribo a final de mes, sinó que pot exposar per què cada dia la premsa ens informa del nombre de desnonaments. No sé què hi diu l’Ana?
1, 2 i 3) Penso que el text de la Isabel ha quedat una mica breu, però sota el veu punt de vista es degut a la manca d´un paragràf. M´explico: per a mi el seu segon paràgraf formaria part del primer, es a dir del plantejament de la tesi inicial. I, n´hi faltaria un segon on es desenvolupès la seva afirmació d´idindiferència vers la mort i la poca importància vers la vida. Ens falta el texte on s´expliqui el perquè. Pel que fa al tercer paràgraf on tenim al conclusió, el presenta en forma de “PETICIÓ” que es una bona fòrmula pero hi ha alguna frase que li falta alguna cosa..”les xifres augmenten cada any” (les xifres de què??) i repeticions “ajuda..ajudi”..
4) El que expressa es una realitat innegable. Ens em acostumat a sentir parlar de la mort (per confliectes bèl.lics, accidents, violència, exòdes d´immigrants …) sense donar-li el tractament que realment mereix. Però en acabar de llegir el text m´he adonat que el títol era “La violència de Gènere” . Amb això vull dir que no he trobat una correlació entre el text i el títol. Faltaria que el texte ens fes més refèrencies a les morts però per violència de gènere, perquè l´article fa un tractament general de totes les morts sense abordar el tema de la violència de gènere.
5) L´opinió de la Isabel és que per culpa d´uns interessos més materialistes ens hem tornat indiferens davant temes capdals com la mort de persones. Però no trobo el seu possicionament vers la violència de gènere.
6) No hi ha, crec que es precissament el text que manca. Ens faltaria desenvolupar el perquè té aquesta opinió.
7) Es innegable que avui dia estem tan envoltats de conflictes i violència que la perdua de vides humanes ha perdut el tracte i el respecte que haria de tenir.
8) Si volem mantenir el títol de l´article penso que el pantejament incial s´hauria d´orientar vers les victimes de la violència de gènere. Es a dir , per a mi el títol i el contingut estàn inconexos. Falta un fil conductor a la carta que acabi de vincular la idea que vol expressar amb el títol que fa referència. Després insertar el paràgraf que hi mancaria amb una parell de clares justificacions del perquè pensa això.
Isabel, jo sé que em sabras perdonar ..Oi???
Dins demà
Cristina
Cristina, quina valoració! La podem titular “Anatomia de la Isabel”. Moltes gràcies.
Cristina, crec que has arribat al moll de l’os en la redacció de textos. És el que ens passa a vegades. Plantegem un escrit, però després redactem a raig perquè ens ha vingut la inspiració. Fixeu-vos que no és el primer comentari d’aquest tipus. Els esquemes o les planificacions no són mers exercicis de classe, sinó que són les bases per al text que hem d’escriure. Han de ser vertades “fulls de ruta”, com es diu tant avui en dia. Ja veieu que és molt senzill desviar-se i perdre el nord.
Isabel, la Cristina t’ha plantejat una possible solució. Et cal incloure un paràgraf més i reorientar l’escrit o bé canviar-ne el títol.
Penso que el text del Gabriel és un text adequat, amb el que em sento totalment identificada. Es nota que està sensibilitzat amb el tema.
Trobo que no segueix ben bé l’esquema, passa directament a respondre a la pregunta qui sóc?, i no respon a la primera pregunta per què? El text només té tres paràgrafs, crec que és millor dividir el text en tants paràgrafs com preguntes s’han de respondre segons l’esquema inicial, penso que així el tema queda més clar.
La sensació que he tingut després de llegir el text del Gabriel, és que veu el problema de l’ educació dels adolescents i la solució igual que jo, em sento totalment identificada.
L’ opinió que té sobre l’educació dels adolescents és que els pares, o bé perquè no poden, o bé perquè no volen, estan deixant de banda l’educació dels seus fills, pensant que l’educació és cosa de l’escola. A més els programes massa violents que fan a la televisió no ajuden gaire.
Estic totalment d’acord amb el Gabriel, crec que tenim un problema greu amb l’educació dels nostres fills. Hem d’intentar buscar una solució perquè els nostres fills són el futur.
Penso que per millorar el text l’hauria de dividir en més paràgrafs perquè així quedaria una mica més clar. Pel que fa a la resta és un text correcte.
Jaume, he fet la valoració de la carta del Gabriel, perquè estava a sota de la meva carta, però la meva carta, que jo hagi vist no l’ha valorat ningú.No l’hauria d’haver valorat l’Eva?. No sé si m’equivocat jo, o ens estem enbolicant una mica tots.
Hola Mercedes,
Em sembla que si hi ha un embolic….Us recordo les instruccions d´en Jaume per si algú més té dubtes:
A qui heu de valorar? Mercedes, has de valorar l’Óscar; Óscar, el Luis; Luis, la M. Carmen; M. Carmen, l’Ana O.; Ana O. , el Gabriel; Gabriel, la Cristina; Cristina, la Isabel i Isabel, la Mercedes.
Per tant tu havies de valorar l´Óscar…Com ara el Gabriel ja ha estat valorat suposo que l´Ana O. haurà de valorar l´Óscar..
Fins dilluns…
Penso que el text de la Mercedes està ben redactat, amb una presentació en primera persona sobre el tema que li afecta i li preocupa.
Estic totalment d’acord amb la seva reflexió ara que jo tambè tinc dues filles i ho visc com a mare.
Ha separat per par’agrafs les diferents idees i trobo que té molta rao quan diu que l’educació a casa es una de les bases essencials.
En definitiva li ha escrit al director explicant – li lo que li preocupa, però ella mateixa li ha donat la solució que seria dedicar més temps als nostres fills, no ser tan permissius i potenciar el respecte i els valors morals.
COMENTARI DE LA CARTA DE LA CRISTINA
En primer lloc, demano disculpes per endarrerir-me, espero no haver-te causat cap problema, Cristina – i gràcies per aclarir a qui havia de valorar.
- En primer lloc, al meu parer,el text és l’adequat per expressar una opinió respecte la immigració.
- En segon lloc, el text segueix fidelment l’esquema inicial.
- Respecte la divisió en paràgrafs, a mi em sembla molt bé com la Cristina ha dividit el text. Tanmateix, si cada paràgraf hauria de tractar d’un aspecte distint, no veig tant clar si ha seguit aquesta regla – probablement perquè jo mateix no tinc gaire clar com s’ha de fer. Sembla que el primer apartat no té un aspecte especialment diferenciat, però ho trobo justificat perquè anuncia i emmarca el tema. Igualment, el segon exposa més d’un aspecte, però, insisteixo, no sé si es correcte o no.
- La sensació que he tingut després de llegir el text és que, pel que es veu, podem tenir aquí un problema –que personalment no m’havia plantejat massa- i que la solució d’aquest problema no es gaire fàcil.
- L’opinió que té la Cristina sobre el tema de la immigració és que la societat ha d’adaptar-se a aquesta nova realitat social mitjançant la integració, i que calen mesures concretes per assolir-la.
- Els arguments amb què justifica aquesta opinió són:
- les enquestes diuen que la immigració és una preocupació per la ciutadania
- les diferències entre grups culturals i racials poden crear tensions
- existeixen idees concretes por afavorir la integració
- si no es fa res, la convivència pot esdevenir un polvorí
Estic d’acord amb la Cristina. Després de llegir el seu text, estic convençut que podem tenir un problema i que es podria fer molt més del que es fa.
Per últim, no sé ben bé què proposar que millorar del text. Personalment, en una carta al director jo anunciaria qui sóc i en què m’afecta el problema, encara que sigui només el cas d’una ciutadana preocupda – però crec que aquí és l’esquema inicial el que és incomplet. També, en el cas d’una carta al director, opino que un lector escriu per expressar la seva opinió o la seva preocupació d’un tema que li toca, i pel meu gust l’argumentació es podria personalitzar una mica més. A part d’aquestes subtileses, em sembla molt bé la carta.
Revisió de la Carta al Dtor de la Mª Carmen.
1.- El text utilitza el vocabulari oportú, es pot entendre perfectament a la vegada que considero que la extensió de la carta podria ser una miqueta mes llarga, tres o quatre línies més.
2.- Amb referència a l´esquema, pot ser, no queda clar qui és l´autora del text, evidenment que signa la carta però no queda clar com s´identifica ella amb referència a la noticia, vull dir, “una dona preocupada”, “una víctima”, etc.
- El text a part de descriure el que pensa (lacra social . . .) a més expressa uns sentiments d´indignació i preocupació que considero interessants.
- Les tres o quatre línies que considero que li manquen a l´extendió del text, pot ser les hauria de haver utilitzat en explicar una mica més el “per què?” que només a dedicat una línia i mitja i jo considero que és la part on es posa més atenció i fa que el lector es posicioni a favor o en contra, però encara i així està molt bè.
3.- Si considero que cada paràgraf tracti un aspecte diferent de la carta.
4.- Finalitzant la lectura de la carta he tingut una sensació d´estar totalment d´acord amb que diu, però clar amb la limitació que suposa no poder estendre i dir tot el que pensa, perque no le publicaran la carta, queden moltes coses que s´haurien de puntualitzar
5.- Evidenment que la companya demostra la seva diconformitat de com s´esta portant aquesta problemàtica per part de les autoritats competents i la seva preocupació amb la realitat actual.
6.-Ja ho he comentat abans considero minvats els arguments en aquesta carta, només fa referència als estament públics i les seves mancances, pot ser n´hi han d´altres molt més importants, educació a les escoles, educació familiar, tradició, independència laboral, nivell cultural, etc.
7.- Estic parcialment d´acord amb la carta, no trobo just fer recaure la culpabilitat en els estaments públics, quan qui s´equivoca en un inici al escollir la seva parella és la pròpia víctima, pot ser ella també tingui part de culpa per no saber escollir i no saber adquirir els recursos suficients per resoldre el problema i quant els té o s´els ofereixen no els fan servir, n´estic fart de denunciar d´ofici aquests fets i el dia de judici es presenten tots dos agafats de la mà com si res, si desprès se la carrega som la resta de persones i establiments públics que no hem fet res, no és just.
8.- Es repetir-me, però un parell de línies més per argumentar una mica més el text haurien estat suficients per mí, encara que felicito a la Mª Carmen perque ha fet una carta al Dtor que en general m´agradat molt i que segur que seria una bona carta per realitzar un debat a classe.
Luis Pinilla.
P.D: Demano disculpes pel retràs.
Disculpeu el gran retard d’aquest comentari
1.- Si, entenc que el texte és adequat.
2.- Segueix l’esquema (d’una forma resumida) que va fer al seu moment.
3.- Si. Marca molt be i amb punts i apart cadascú dels tres paràgrafs ( opinió, argumentar l’opinió i fer una conclussió )
4.- Queda palesa amb la lectura del text la indignació del Luis davant la imparcialitat dels mitjans de comunicació . Es nota que està sensibilitzat amb aquesta qüestió.
5.- L’opinió del Luis és bàsicament que la presumpció d’innocència de qualsevol persona, sigui o no sigui policia, s’ha de respectar abans de difondre qualsevol noticia que pugui donar lloc a polémica i crítiques als cossos i forces de seguretat, com era el cas. Per donar una opinió fonamentada, els mitjans de comunicació han de contrastar les noticies abans de difòndre-les.
6.- Mes que arguments, el que s’explica al text són conseqüències negatives que genera aquesta imparcialitat dels mitjans de comunicació sobre la imatge pública de la policia.
7.- Totalment d’acord. Som a una societat en què els mitjans de comunicació busquen la gran noticia, la que mes cridi l’atenció o conmogui a l’espectador-lector-oient.
8.- Potser, en el segon paràgraf hi ha una mica de desordre a l’hora d’expressar el que es vol dir. Jo, primerament afegiria algun argument com podria ser el comentar el tipus de televisió de sang i fetge que tenim actualment, la qual busca la noticia cridanera i ràpida que impressióni al màxim el ciutadà. Després d’això si que esposaría les conseqüències d’aquest tipus de periodisme.