de tarda 2008

Felicitats, no? setembre 22, 2009

Perdoneu que no hagi escrit res durant al llarg d’aquest trimestre. Fa una setmana que gaudeixo de l’alta. Ja sé que no és cap excusa, però durant un mes i mig se’m feia difícil posar el peu a terra per escriure. Després, em vaig anar acostumant a la bona vida…

D’entrada, cal que us feliciti per haver aconseguit el vostre objectiu. N’estic molt orgullós i penso que en podeu estar ben contents. Ara, també us he de confessar que em sento molt satisfet i agraït quan m’heu comentat que al llarg del curs us heu sentit molt a gust i que us ho passàveu la mar de bé.  D’això es tracta un curs, sigui de la matèria que sigui.

En segon lloc, us vull agrair els missatges que em vau fer arribar pel correu electrònic. Van ser una bona medicina. No us podeu arribar a imaginar l’efecte que feien: era una estona que no notava dolor. Crec que els guardaré per quan el cos, i l’esperit, em demani una injecció de pa amb tomàquet.

Al final d’aquest trimestre d’obligada reflexió, he arribat a una conclusió. No m’hauria imaginat mai que sentís com la meva vida professional anés tan lligada amb la darrera etapa d’aquest club de futbol. L’atzar, que n’és de capritxós! M’explico…

Durant la  retransmissió del  partit de l’Inter amb el Barça, el locutor va comptar – o recordar, millor dit- el temps que havia passat des de la final fins al primer partit, és a dir, des de la baixa fins a l’alta. Tinc una malaltia que té prou clara la temporada de descans. Així doncs, segueixo el calendari de participació del Barça a la Lliga de Campions. Poca broma!

En segon lloc, cada vegada sóc més seguidor de Pep Guardiola. Crec que coincidim amb el mètode  (cohesionar un grup de persones perquè assoleixin una fita). Però perquè es pugui complir cal motivar-los, encara que sigui creant bandes sonores

Per acabar, m’agradaria saber: com us va la vida amb el D a la butxaca i quin és el futur d’aquest bloc?

Espero els vostres comentaris.